Llei 20/2017, de 8 de setembre, de transitorietat jurídica i fundacional de la República (DOGC núm. 7451A, 8 setembre 2017), disposició final tercera,

“Aquesta Llei entrarà en vigor una vegada sigui aprovada pel Parlament de Catalunya, se’n faci la publicació oficial i es compleixi allò que disposa l’article 4.4 de la Llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya.”

Llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació (DOGC núm. 7449A, 6 setembre 2017).

Art. 1. “Aquesta Llei regula la celebració del referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya, les conseqüències en funció de quin sigui el resultat i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya.”

Capítol II. “De la sobirania de Catalunya i el seu Parlament”

Art. 2 “El poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà i, com a tal, exerceix el dret a decidir lliurement i democràticament la seva condició política.”

Art. 3 – 1. El Parlament de Catalunya actua com a representant de la sobirania del poble de Catalunya.

3. […] desenvolupa l’exercici del dret a l’autodeterminació que forma part de l’ordenament jurídic vigent”.

Capítol III. “Del referèndum d’autodeterminació”

Art. 4 – 1. “Es convoca la ciutadania de Catalunya a decidir el futur polític de Catalunya mitjançant la celebració del referèndum en els termes que es detallen.

2. La pregunta que es formularà en el referèndum és: «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?»

3. El resultat del referèndum té caràcter vinculant.

4. Si en el recompte dels vots vàlidament emesos n’hi ha més d’afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya. A aquest efecte, el Parlament de Catalunya, dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials per la Sindicatura Electoral, celebrarà una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent”.

L’1 d’octubre se celebra el referèndum d’autodeterminació.

El divendres 8 de setembre de 2017 es proclamen els resultats oficials.

10 d’octubre, el President de la Generalitat compareix a petició pròpia davant del Ple del Parlament de Catalunya “per a informar sobre la situació política actual” (*),

“Assumeixo, en presentar-los els resultats del referèndum davant de tots vostès i davant dels nostres conciutadans, el mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república. (Aplaudiments forts i perllongats.)

Això és el que avui fem amb tota solemnitat, per responsabilitat I per respecte. I amb la mateixa solemnitat, el Govern I jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d’independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada.”

CONCLUSIONS

1. CATALUNYA ÉS INDEPENDENT. La independència i naixement com a nou subjecte de dret internacional es produeix en virtut de la llei, ope legis, pel resultat favorable del referèndum (primer paràgraf de l’apartat 4 de l’article 4), fet que té caràcter constitutiu.

2. El President, en presentar aquests resultats al Parlament i declarar “assumeixo […] el mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república”, enuncia solemnement allò que preveu el dit primer paràgraf.

3. La “declaració formal de la independència” conforme al paràgraf segon de l’art. 4.4, que correspon al Ple del Parlament reunit en sessió ordinària, te caràcter declaratiu i, per tant, la seva manca no treu validesa al fet fundacional.

4. SUSPENSIÓ DE DECLARACIÓ ABSENT. En declarar “el Govern i jo mateix proposen que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d’independència”, té com únic sentit possible demanar al Ple que ajorni la dita declaració formal, ja que no es pot suspendre els efectes d’una declaració inexistent.

5. En aquesta línia, el compromís signat pels representants dels grups parlamentaris Junts pel Sí i CUP – Crida Constituent es contrau a diferir allò que estableix el paràgraf segon, “efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent” (paràgraf segon), en no haver estat adoptada pel Ple del Parlament, i per aquesta raó tampoc pot suspendre o derogar l’esmentat paràgraf primer de l’art. 4.4.

6. VIGÈNCIA DE LA LLEI DE TRANSITORIETAT JURÍDICA. Es compleixen els tres supòsits de fet que la seva disposició final tercera preveu per entrar en vigor: i) aprovació pel Parlament en data 8 de setembre de 2017; ii) publicació al DOGC núm. 7451A la mateixa data; iii) compliment de l’art 4.4 de la Llei del referèndum, ja que als resultats oficials proclamats el 6 d’octubre “dels vots emesos n’hi ha més d’afirmatius que de negatius”, fet que lliga com a conseqüència jurídica “la independència de Catalunya”.

(*) Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, sèrie P, núm. 83, 10.10.2017, publicat el dia 13. PDF

Anuncios

[Estado español] “… un sistema judicial a la cola, a la cola, de los sistemas judiciales europeos por lo que hace a independencia judicial”

Fuente: Entrevista a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, TV3 11.06.2017, 44:52.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/entrevista/lentrevista-al-president-puigdemont-i-al-vicepresident-junqueras/video/5672702/

Imagen: “Comunicación de ataques a la independencia e imparcialidad y a la libertad de expresión de Magí Ribas Alegret como Juez”, dirigida al Relator Especial sobre la independencia de Jueces y Abogados de Naciones Unidas, abril 1999.

COMUNICACIÓN AL RELATOR ESPECIAL SOBRE INDEPENDENCIA DE JUECES Y ABOGADOS DE NACIONES UNIDAS