Cuanto antecede, unido a la subsiguiente represión policial durante la jornada electoral, intervención de la Generalidad, persecución, encarcelamiento y exilio del Presidente, miembros del Gobierno, diputados, otros cargos electos, funcionarios y defensores de derechos humanos, en un contexto de quiebra de la independencia judicial, harto denostada por organismos internacionales, conforman fuerza mayor de notoria gravedad con repercusión bastante sobre la válida continuación del proceso.

Previene el art. 134.2 LEC, ”[p]odrán […] interrumpirse los plazos y demorarse los términos en caso de fuerza mayor que impida cumplirlos, reanudándose su cómputo en el momento en que hubiera cesado la causa determinante de la interrupción o demora. La concurrencia de fuerza mayor habrá de ser apreciada por el Letrado de la Administración de Justicia mediante decreto, de oficio o a instancia de la parte que la sufrió, con audiencia de las demás”.

Solicitud de suspensión por fuerza mayor PDF

Anuncios

Tras veinte años de lucha contra la corrupción judicial que corroe España, tres de ellos desde el exilio, y acosado por el Estado a mi regreso, hay luz al final del túnel.

De acuerdo con el Derecho extranjero, singularmente la legislación de Estados Unidos de América, inter alia, “Alien Tort Claims Act”, “Sergei Magnitsky Rule of Law Accountability Act” y la reciente “Executive Order Blocking the Property of Persons Involved in Serious Human Rights Abuse or Corruption” (20.12.2017), será posible poner fin a la impunidad de jueces, fiscales y demás funcionarios de justicia, adoptando medidas para hacer efectivos los principios de memoria, verdad, justicia y reparación.

https://www.whitehouse.gov/presidential-actions/executive-order-blocking-property-persons-involved-serious-human-rights-abuse-corruption/

 

Opus Dei (*) infiltrates the Spanish legal system: two thirds of judges and eight of out ten prosecutors maintain secrets bonds with this organization, which denies the fundamental rights to «due process» and to an independent and impartial tribunal recognized by the international treaties.

As human rights lawyer and activist against judicial corruption, I present this proposal for building a database of contrasted information on judges, prosecutors and other officials of the Justice Administration under Opus Dei’s influence, in order to makes them public and provide the evidence for recusal.

(*) Prelature of the Opus Dei (Work of God) is a part of the Roman Catholic Church, developed to the heat of the Franco regime, that since then control the deep State. Declared a sect by the Belgian Parliament, his abuses include recruitment of minors, privacy and freedom of conscience violations, assets incorporation, corporal mortifications through wear the cilice, flagellations, sleeping on the floor, and more.

https://www.gofundme.com/disclosing-opus-deis-judges

Convenio Europeo de Derechos Humanos, art. 6.1, “Toda persona tiene derecho a que su causa sea oída por un tribunal independiente e imparcial”.

Escrito de recusación y anexos (PDF).

El espacio de libertad, seguridad y justicia UE, que cuenta como piedra angular el reconocimiento mutuo de resoluciones judiciales, está basado en la confianza de los Estados miembros en sus respectivos sistemas judiciales

Así lo recuerda la Fiscalía belga en el caso Puigdemont, la regla general de ejecutar las órdenes europeas de detención y entrega deriva de la confianza recíproca.

La confianza, sin embargo, es un hilo delgado. A la vista del funcionamiento de la Justicia en España, resulta razonable preguntarse ¿alcanza los estándares mínimos de calidad para anudar semejante automatismo en la cooperación judicial? Ante una respuesta negativa, la cooperación deviene complicidad.

1. Solicitud de accceso a Libro Registro de Recusaciones -segundo semestre 2017-, relación de Magistrados de la Audiencia por orden de antigüedad y acuerdo del Presidente designando Instructor de recusación (PDF)

2. Denegación arbitraria sin mención del autor (PDF).

La Ley de 19 de diciembre de 2003, relativa a la orden europea de detención y entrega, que transpone la Decisión Marco 2002/584/JAI al Derecho belga, en su artículo 4.5.º, establece como causa para rechazar la ejecución de una demanda, “razones serias para creer que ello tendrá por efecto atentar contra los derechos fundamentales de la persona concernida, consagrados en el art. 6 del Tratado de la Unión Europea”.

En interés de una buena administración de justicia, todo tercero (“tierce intervenant”, “amicus curiae”), puede instar al Tribunal intervenir en el proceso de extradición a través de observaciones escritas y tomar parte en las vistas.

Fondation Europe Justice, de acuerdo a sus fines fundacionales, “contribuir a la construcción de un verdadero Espacio de libertad, seguridad y justicia en la Unión Europea, a fin de reforzar la democracia y el Estado de Derecho, asegurar la independencia judicial, mejorar la legitimidad y la calidad de la Justicia, intensificar la salvaguarda de los derechos humanos y libertades fundamentales”, en el caso Puigdemont et al., aporta evidencia sobre la incapacidad del sistema judicial español para garantizar el proceso debido (due process of law), en particular por lo que hace a la independencia e imparcialidad de sus jueces, derecho reconocido en los artículos 6.1 del Convenio Europeo de Derechos Humanos y 47, párrafo segundo de la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea.

Imagen: Demande pour comparaître (PDF)

Llei 20/2017, de 8 de setembre, de transitorietat jurídica i fundacional de la República (DOGC núm. 7451A, 8 setembre 2017), disposició final tercera,

“Aquesta Llei entrarà en vigor una vegada sigui aprovada pel Parlament de Catalunya, se’n faci la publicació oficial i es compleixi allò que disposa l’article 4.4 de la Llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya.”

Llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació (DOGC núm. 7449A, 6 setembre 2017).

Art. 1. “Aquesta Llei regula la celebració del referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya, les conseqüències en funció de quin sigui el resultat i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya.”

Capítol II. “De la sobirania de Catalunya i el seu Parlament”

Art. 2 “El poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà i, com a tal, exerceix el dret a decidir lliurement i democràticament la seva condició política.”

Art. 3 – 1. El Parlament de Catalunya actua com a representant de la sobirania del poble de Catalunya.

3. […] desenvolupa l’exercici del dret a l’autodeterminació que forma part de l’ordenament jurídic vigent”.

Capítol III. “Del referèndum d’autodeterminació”

Art. 4 – 1. “Es convoca la ciutadania de Catalunya a decidir el futur polític de Catalunya mitjançant la celebració del referèndum en els termes que es detallen.

2. La pregunta que es formularà en el referèndum és: «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?»

3. El resultat del referèndum té caràcter vinculant.

4. Si en el recompte dels vots vàlidament emesos n’hi ha més d’afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya. A aquest efecte, el Parlament de Catalunya, dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials per la Sindicatura Electoral, celebrarà una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent”.

L’1 d’octubre se celebra el referèndum d’autodeterminació.

El divendres 8 de setembre de 2017 es proclamen els resultats oficials.

10 d’octubre, el President de la Generalitat compareix a petició pròpia davant del Ple del Parlament de Catalunya “per a informar sobre la situació política actual” (*),

“Assumeixo, en presentar-los els resultats del referèndum davant de tots vostès i davant dels nostres conciutadans, el mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república. (Aplaudiments forts i perllongats.)

Això és el que avui fem amb tota solemnitat, per responsabilitat I per respecte. I amb la mateixa solemnitat, el Govern I jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d’independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada.”

CONCLUSIONS

1. CATALUNYA ÉS INDEPENDENT. La independència i naixement com a nou subjecte de dret internacional es produeix en virtut de la llei, ope legis, pel resultat favorable del referèndum (primer paràgraf de l’apartat 4 de l’article 4), fet que té caràcter constitutiu.

2. El President, en presentar aquests resultats al Parlament i declarar “assumeixo […] el mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república”, enuncia solemnement allò que preveu el dit primer paràgraf.

3. La “declaració formal de la independència” conforme al paràgraf segon de l’art. 4.4, que correspon al Ple del Parlament reunit en sessió ordinària, te caràcter declaratiu i, per tant, la seva manca no treu validesa al fet fundacional.

4. SUSPENSIÓ DE DECLARACIÓ ABSENT. En declarar “el Govern i jo mateix proposen que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d’independència”, té com únic sentit possible demanar al Ple que ajorni la dita declaració formal, ja que no es pot suspendre els efectes d’una declaració inexistent.

5. En aquesta línia, el compromís signat pels representants dels grups parlamentaris Junts pel Sí i CUP – Crida Constituent es contrau a diferir allò que estableix el paràgraf segon, “efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent” (paràgraf segon), en no haver estat adoptada pel Ple del Parlament, i per aquesta raó tampoc pot suspendre o derogar l’esmentat paràgraf primer de l’art. 4.4.

6. VIGÈNCIA DE LA LLEI DE TRANSITORIETAT JURÍDICA. Es compleixen els tres supòsits de fet que la seva disposició final tercera preveu per entrar en vigor: i) aprovació pel Parlament en data 8 de setembre de 2017; ii) publicació al DOGC núm. 7451A la mateixa data; iii) compliment de l’art 4.4 de la Llei del referèndum, ja que als resultats oficials proclamats el 6 d’octubre “dels vots emesos n’hi ha més d’afirmatius que de negatius”, fet que lliga com a conseqüència jurídica “la independència de Catalunya”.

(*) Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, sèrie P, núm. 83, 10.10.2017, publicat el dia 13. PDF