Opus Dei (*) infiltrates the Spanish legal system: two thirds of judges and eight of out ten prosecutors maintain secrets bonds with this organization, which denies the fundamental rights to «due process» and to an independent and impartial tribunal recognized by the international treaties.

As human rights lawyer and activist against judicial corruption, I present this proposal for building a database of contrasted information on judges, prosecutors and other officials of the Justice Administration under Opus Dei’s influence, in order to makes them public and provide the evidence for recusal.

(*) Prelature of the Opus Dei (Work of God) is a part of the Roman Catholic Church, developed to the heat of the Franco regime, that since then control the deep State. Declared a sect by the Belgian Parliament, his abuses include recruitment of minors, privacy and freedom of conscience violations, assets incorporation, corporal mortifications through wear the cilice, flagellations, sleeping on the floor, and more.

https://www.gofundme.com/disclosing-opus-deis-judges

Anuncios

Convenio Europeo de Derechos Humanos, art. 6.1, “Toda persona tiene derecho a que su causa sea oída por un tribunal independiente e imparcial”.

Escrito de recusación y anexos (PDF).

El espacio de libertad, seguridad y justicia UE, que cuenta como piedra angular el reconocimiento mutuo de resoluciones judiciales, está basado en la confianza de los Estados miembros en sus respectivos sistemas judiciales

Así lo recuerda la Fiscalía belga en el caso Puigdemont, la regla general de ejecutar las órdenes europeas de detención y entrega deriva de la confianza recíproca.

La confianza, sin embargo, es un hilo delgado. A la vista del funcionamiento de la Justicia en España, resulta razonable preguntarse ¿alcanza los estándares mínimos de calidad para anudar semejante automatismo en la cooperación judicial? Ante una respuesta negativa, la cooperación deviene complicidad.

1. Solicitud de accceso a Libro Registro de Recusaciones -segundo semestre 2017-, relación de Magistrados de la Audiencia por orden de antigüedad y acuerdo del Presidente designando Instructor de recusación (PDF)

2. Denegación arbitraria sin mención del autor (PDF).

La Ley de 19 de diciembre de 2003, relativa a la orden europea de detención y entrega, que transpone la Decisión Marco 2002/584/JAI al Derecho belga, en su artículo 4.5.º, establece como causa para rechazar la ejecución de una demanda, “razones serias para creer que ello tendrá por efecto atentar contra los derechos fundamentales de la persona concernida, consagrados en el art. 6 del Tratado de la Unión Europea”.

En interés de una buena administración de justicia, todo tercero (“tierce intervenant”, “amicus curiae”), puede instar al Tribunal intervenir en el proceso de extradición a través de observaciones escritas y tomar parte en las vistas.

Fondation Europe Justice, de acuerdo a sus fines fundacionales, “contribuir a la construcción de un verdadero Espacio de libertad, seguridad y justicia en la Unión Europea, a fin de reforzar la democracia y el Estado de Derecho, asegurar la independencia judicial, mejorar la legitimidad y la calidad de la Justicia, intensificar la salvaguarda de los derechos humanos y libertades fundamentales”, en el caso Puigdemont et al., aporta evidencia sobre la incapacidad del sistema judicial español para garantizar el proceso debido (due process of law), en particular por lo que hace a la independencia e imparcialidad de sus jueces, derecho reconocido en los artículos 6.1 del Convenio Europeo de Derechos Humanos y 47, párrafo segundo de la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea.

Imagen: Demande pour comparaître (PDF)

Llei 20/2017, de 8 de setembre, de transitorietat jurídica i fundacional de la República (DOGC núm. 7451A, 8 setembre 2017), disposició final tercera,

“Aquesta Llei entrarà en vigor una vegada sigui aprovada pel Parlament de Catalunya, se’n faci la publicació oficial i es compleixi allò que disposa l’article 4.4 de la Llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya.”

Llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació (DOGC núm. 7449A, 6 setembre 2017).

Art. 1. “Aquesta Llei regula la celebració del referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya, les conseqüències en funció de quin sigui el resultat i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya.”

Capítol II. “De la sobirania de Catalunya i el seu Parlament”

Art. 2 “El poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà i, com a tal, exerceix el dret a decidir lliurement i democràticament la seva condició política.”

Art. 3 – 1. El Parlament de Catalunya actua com a representant de la sobirania del poble de Catalunya.

3. […] desenvolupa l’exercici del dret a l’autodeterminació que forma part de l’ordenament jurídic vigent”.

Capítol III. “Del referèndum d’autodeterminació”

Art. 4 – 1. “Es convoca la ciutadania de Catalunya a decidir el futur polític de Catalunya mitjançant la celebració del referèndum en els termes que es detallen.

2. La pregunta que es formularà en el referèndum és: «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?»

3. El resultat del referèndum té caràcter vinculant.

4. Si en el recompte dels vots vàlidament emesos n’hi ha més d’afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya. A aquest efecte, el Parlament de Catalunya, dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials per la Sindicatura Electoral, celebrarà una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent”.

L’1 d’octubre se celebra el referèndum d’autodeterminació.

El divendres 8 de setembre de 2017 es proclamen els resultats oficials.

10 d’octubre, el President de la Generalitat compareix a petició pròpia davant del Ple del Parlament de Catalunya “per a informar sobre la situació política actual” (*),

“Assumeixo, en presentar-los els resultats del referèndum davant de tots vostès i davant dels nostres conciutadans, el mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república. (Aplaudiments forts i perllongats.)

Això és el que avui fem amb tota solemnitat, per responsabilitat I per respecte. I amb la mateixa solemnitat, el Govern I jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d’independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada.”

CONCLUSIONS

1. CATALUNYA ÉS INDEPENDENT. La independència i naixement com a nou subjecte de dret internacional es produeix en virtut de la llei, ope legis, pel resultat favorable del referèndum (primer paràgraf de l’apartat 4 de l’article 4), fet que té caràcter constitutiu.

2. El President, en presentar aquests resultats al Parlament i declarar “assumeixo […] el mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república”, enuncia solemnement allò que preveu el dit primer paràgraf.

3. La “declaració formal de la independència” conforme al paràgraf segon de l’art. 4.4, que correspon al Ple del Parlament reunit en sessió ordinària, te caràcter declaratiu i, per tant, la seva manca no treu validesa al fet fundacional.

4. SUSPENSIÓ DE DECLARACIÓ ABSENT. En declarar “el Govern i jo mateix proposen que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d’independència”, té com únic sentit possible demanar al Ple que ajorni la dita declaració formal, ja que no es pot suspendre els efectes d’una declaració inexistent.

5. En aquesta línia, el compromís signat pels representants dels grups parlamentaris Junts pel Sí i CUP – Crida Constituent es contrau a diferir allò que estableix el paràgraf segon, “efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent” (paràgraf segon), en no haver estat adoptada pel Ple del Parlament, i per aquesta raó tampoc pot suspendre o derogar l’esmentat paràgraf primer de l’art. 4.4.

6. VIGÈNCIA DE LA LLEI DE TRANSITORIETAT JURÍDICA. Es compleixen els tres supòsits de fet que la seva disposició final tercera preveu per entrar en vigor: i) aprovació pel Parlament en data 8 de setembre de 2017; ii) publicació al DOGC núm. 7451A la mateixa data; iii) compliment de l’art 4.4 de la Llei del referèndum, ja que als resultats oficials proclamats el 6 d’octubre “dels vots emesos n’hi ha més d’afirmatius que de negatius”, fet que lliga com a conseqüència jurídica “la independència de Catalunya”.

(*) Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, sèrie P, núm. 83, 10.10.2017, publicat el dia 13. PDF

Carta de 7.07.2017 dirigida a los Embajadores Representantes Permanentes de los Estados miembros de la Unión Europea, denunciando la quiebra del Estado de Derecho en España a causa de infiltración del sistema judicial por la Prelatura del Opus Dei, y al amparo del art. 7.2 Tratado de Funcionamiento UE, insta al Consejo exigir transparencia para que jueces y fiscales manifiesten sus vínculos hasta ahora secretos con esta organización, declarada secta por el Parlamento belga.

 

REINHARD SILBERBERG
Permanent Representative of Germany
to the European Union
Brussels, Belgium

Dear Ambassador,

In my responsibilities of co-operator with the Administration of Justice as attorney (article 542 Judiciary Law), I am writing to you to express serious concerns about the spanish judicial system, totally infiltratred by the Prelature of Opus Dei. Declared sect by the belgian Parliament, this organisation to which secretly belongs two thirds of judges and eight of each ten public prosecutors, exercice a strong control over its affiliates as well as connivance among them, paramount causes of endemic judicial corruption that subverts the Rule of Law.

Article 6 (1) of the Convention for the Protection of Human Rights and Fundamental Freedoms guarante the right to a fair trial by an independent and impartial tribunal. In the other hand, secret societies are prohibited under the whole European Area of Freedom, Security and Justice. The Union is founded on a values of respect for human rights and the Rule of Law (article 2 TEU). This Treaty aims at ensuring that all its countries observe common values, thereupon empowers the Council to “determine the existence of a serious and persistent breach by a Member State”, article 7(2).

For the above mentioned reasons, I urge the authorities of your country to submit to the European Council a proposal concerning the Kingdom of Spain in order that, having regard to the clear serious breach of the EU Law, his judges and prosecutors reveal the bonds maintained with the “Work of God” (Opus Dei).

Yours sincerely,

Magí Ribas Alegret

Carta en archivo .PDF Letter

Destinatarios:

Ambassador Walter Grahammer, Permanent Representation of Austria to the EU

Ambassador François Roux, Permanent Representation of Belgium to the EU

Ambassador Dimiter Tzantchev, Permanent Representation of Bulgaria to the EU

Ambassador Mato Škrabalo, Permanent Representation of Croatia to the EU

Ambassador Emiliou Nicholas, Permanent Representation of Cyprus to the EU

Ambassador Martin Povejsil, Permanent Representation of Czech Republic to the EU

Ambassador Kim Jørgensen, Permanent Representation of Denmark to the EU

Ambassador Kaja Tael, Permanent Representation of Estonia to the EU

Ambassador Pilvi-Sisko Vierros-Villeneuve, Permanent Representation of Finland to the EU

Ambassador Pierre Sellal, Permanent Representation of France to the EU

Ambassador Reinhard Silberberg, Permanent Representation of Germany to the EU

Ambassador Andreas Papastavrou, Permanent Representation of Greece to the EU

Ambassador Olivér Várhelyi, Permanent Representation of Hungary to the EU

Ambassador Declan Kelleher, Permanent Representation of Ireland to the EU

Ambassador Maurizio Massari, Permanent Representation of Italy to the EU

Ambassador Sanita Pavļuta-Deslandes, Permanent Representation of Latvia to the EU

Ambassador Jovita Neliupšiené, Permanent Representation of Lithuania to the EU

Ambassador Georges Friden, Permanent Representation of Luxembourg to the EU

Ambassador Marlene Bonnici, Permanent Representation of Malta to the EU

Ambassador Robert de Groot, Permanent Representation of Netherlands to the EU

Ambassador Jaroslaw Starzyk, Permanent Representation of Poland to the EU

Ambassador Nuno Brito, Permanent Representation of Portugal to the EU

Ambassador Teodora Luminiţa, Permanent Representation of Romania to the EU

Ambassador Peter Javorčik, Permanent Representation of Slovakia to the EU

Ambassador Janez Lenarčič, Permanent Representation of Slovenia to the EU

Ambassador Lars Danielsson, Permanent Representation of Sweden to the EU

Diligencia de la Policía Judicial Guardia Civil de Sitges:

“Que a las 21.45 horas del día de la fecha [8.10.1997], se recibe llamada telefónica dimanante de la dirección del Hotel xxx de esta localidad, informando de que tenían en su poder la llave de la maleta propiedad del fallecido PETER SIMMS, por lo que se traslada una patrulla de este Puesto hasta el hotel recogiendo la llave, la cual entregan al Instructor de las presentes, quedando la misma depositada en estas dependencias.”

Declaración del acompañante ante el Juez Forense británico, 16.01.1998:

“I then went back to the hotel. On looking througt Peter’s cloting. I located the key to Peter’s suitcase in the leg of a pair of his trousers.
The next morting I went back to the Police station with the key. The Judge informed the Police that the case could be opened, which was then done. All of Peter’s property was then listed down, including his passport and wallet. I then signed a statement verifying the listed contents.”

(Luego regresé al hotel. Buscando en la ropa de Peter encontré la llave de su maleta en la pernera de su pantalón.
La mañana siguiente fui al puesto de la Guardia Civil con la llav. El Juez autorizó a la Policía a abrir la maleta y procedieron a ello. Todas las pertenencias de Peter fueron enumeradas, incluyendo pasaporte y billetera. Luego firmé una declaración de conformidad con el contenido.)

Habida cuenta la alarmante discrepancia de ambas versiones, cabría PREGUNTAR al exfiscal JOSÉ MARÍA DE MENA ÁLVAREZ*, entonces Fiscal Jefe del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña:

¿QUÉ HABÍA EN LA MALETA?

*Invitado a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya el pasado 19.06.2017.